Des que tinc ús de raó el càncer ha estat present en la meva vida
Em dic Antonieta, tinc 55 anys, estic casada i tinc dos fills grans. Des que vaig tenir ús de raó el càncer ha estat present en la meva vida.
Quan tenia quatre anys, a la mare li van diagnosticar un càncer de mama. Eren els anys 60. La van tractar amb radioteràpia, en aquell moment el tractament més emprat per combatre aquest càncer. Passats 15 anys, la mare va patir una recaiguda. En aquests anys la medicina oncològica havia avançat molt i llavors va ser la quimioteràpia el tractament que va seguir, amb bons resultats. Va poder gaudir d’una bona qualitat de vida fins que, passats 23 anys del tractament, altre cop li repetir i va morir.
Amb aquests antecedents vaig començar a fer-me revisions periòdiques de molt jove. Des de la mort de la mare, cada cop que em feien la revisió el meu estat anímic feia una davallada. Els records tan recents s’apoderaven de mi. Els anys van anar passant, les revisions i jo ja ens havíem arribat a familiaritzar i, cada cop més, les pors s’havien fent més portadores. Fins que fa tres anys es va trencar la rutina. Em van trobar uns tumors al pit.
Tot va anar molt ràpid. En menys d’una setmana em van fer totes les proves pertinents. Eren quatre tumors al pit esquerre, per la qual cosa no va haver-hi més remei que fer una mastectomia total. El mateix que li havien fet a la mare. Els sentiments d’haver d’enfrontar-me a una situació tan coneguda com dolorosa em va espantar molt.
De cop i volta es van apoderar de mi tots els records viscuts. Era tornar a reviure de nou la història de la mare, però ara en primera persona. Era com si es barregessin el passat i el present
Havien passat més de vint anys de la mort de la mare. Em van operar en el mateix hospital; però tot era canviat. Els records que duia amb mi no tenien res a veure amb el moment en que em trobava. Metges i infermeres que formaven l’equip d’oncologia, un metge per a cada tipus de càncer, nous aparells per a poder fer uns diagnòstics i tractaments més personalitzats, i un ventall de personal sanitari disposats a escoltar-te, acompanyar-te, i aclarir-te qualsevol dubte o neguit. Respectar el teu dolor i patiment i, fins i tot, plorar amb ells si ho necessitaves en algun moment. Tot això em va ajudar a comprendre que, per molt que el destí repetís la mateixa malaltia en mi, el càncer de la mare era el de la mare i el meu, era el meu.